Quina il·lusió llegir aquesta resposta! Contesto el més breu que puc, però m’encanta parlar d’això així que és complicat… 
Potser m’he explicat malament en aquest punt. Tens tota la raó en la part de les bateries, però tinc en compte que el 90% dels nodes seran sempre un VPS (aquest VPS també pot ser tan ètic com Som Energia). Potser això hauria d’haver quedat més clar. Amb la idea que és una part més teòrica que pràctica pensava que es podia entendre, ho modificaré!
L’energia solar no només presenta l’inconvenient de les bateries, també el fet que és extremadament insegura com a font única d’energia amb infraestructures petites. A més es necessita un espai adient per a col·locar panells i bateries.
Quan dic que és teòrica és perquè necessitem experiments amb aquesta mena de xarxes i opcions autònomes que funcionin fora de la xarxa habitual d’energia. Situacions com l’apagada general de fa uns mesos es poden tornar a repetir, i persones que coneixen molt bé com funciona aquest sistema com Antonio Turiel ens van avisar i continuen avisant que tornarà a passar. Fins i tot Red Eléctrica va dir que hi havia altes possibilitats, ja que al setembre hi va tornar a haver un petit ensurt. Llegia aquest matí a l’enorme Rebecca Solnit que, tal i com ens demostra la història, creure que el futur serà com el present és molt poc encertat. Estem desenvolupant un món futur entre tots i totes, i em sembla que l’estabilitat i les possibilitats les hem de construir nosaltres, no el sistema energètic capitalista, sigui més o menys ètic. És per això que crec que tot grup de col·lectius (sabent que mai serà massiu) que provin aquesta opció ens aportaran coneixements i molta autonomia a tota la resta. Entenc la preocupació pel tema bateries, però és que crec que mai passarà.
També hem de recordar que hi ha molts llocs (també organitzats políticament) on no arriben les xarxes energètiques habituals. Un exemple molt conegut és Errekaleor. Un altre, on desconec si hi ha organització política però sí hi ha una necessitat és Cañada Real. Quan penso en un futur comunitari, el vull pensar amb opcions per a tothom, també en els col·lectius que, per temes repressius, no poden posar noms de persones concretes en una factura. I això no elimina l’opció de connectar amb Som Energia, que és fantàstica, no hi ha cap dubte.
El tema de l’autonomia energètica s’hauria de complementar amb els avenços que hi ha en xarxes mesh (algun expert a la sala?) a nivell de connexió d’Internet, i amb sistemes com Reticulum o Meshtastic. Però no tinc gaires coneixements com per a parlar d’això. Qualsevol lectura o experiència al respecte és benvinguda. Em repenso tota aquesta part per a tornar-la a escriure.
Continuo amb la resta de comentaris:
A això aspira en part Fedicat
Crec que Fedicat és un segon pas (la unió de les instàncies), però igual de necessari. M’encanta també! Tot això són passes en la bona direcció, no hi ha cap dubte.
Vols dir que hem de dur una guardiola dijous que ve al FediConsultori?
Suposo que sempre és una bona idea demanar donacions en persona abans que en línia, però hi ha moltes opcions! haha El FediConsultori podria recopilar dubtes i generar un fanzine en algun moment que recapti una mica de diners, per exemple. Hi ha moltes formes de fer-ho, de segur teniu més idees que jo que només sé organitzar concerts. La meva experiència és que al principi surt molt malament, poses la taquilla inversa i la gent surt sense mirar. Però si es fan esdeveniments continuats i el públic repeteix, aquestes persones acaben entenent l’esforç i energia que hi ha al darrere. Són complicades aquestes coses, cada col·lectiu troba la seva fórmula!
Aquí hi ha un tema, i és plataformes com l’OpenCollective faciliten molt la transparència econòmica, que és molt important. Si es volgués tenir l’opció de fer donacions en efectiu caldria organitzar sistemes alternatius per a dur-la al dia (que ningú diu que no sigui possible, però amb la càrrega que feina que hi ha sobre unes poques persones es complica bastant).
Jo pressuposo en el text que aquests col·lectius (o la majoria) existeixen abans físicament que com a espai digital. Fins ara han sorgit instàncies espontànies, però crec que tard o d’hora vindran els que s’adonin que el seu col·lectiu podria controlar les seves dades i tenir la seva pròpia representació a Internet. Ja estan organitzats, per què no elevar aquesta organització en comptes de deixar que una empresa ho faci per ells?
És normal que s’utilitzi un sistema com OpenCollective, però reitero que no em sembla interessant políticament. La major transparència per a mi és una assemblea on puc anar, conec a la gent, i sempre hi ha un punt d’economia on surten els comptes i s’aporten diners voluntàriament. I amb rols rotatius. Però clar, potser això no és la forma d’organització que té tothom, i és totalment vàlid! Hauria de repensar una mica millor aquesta part potser.
Dit això, marxo a una assemblea hehe moltes gràcies de nou! 