Article sobre Mastodon a la revista Nature

Hola!

El passat 10 de Novembre es va publicar un article sobre Mastodon a la revista científica Nature. Tot i que el text conté alguns errors i imprecisions, em sembla rellevant que la revista amb més impacte sobre les científiques en parli i n’identifiqui avantatges respecte Twitter. Per això l’he traduït i el comparteixo:


Títol original: Should I join Mastodon? A scientists’ guide to Twitter’s rival
Autor: Chris Stokel-Walker
Traducció: @marcelcosta
Enllaç: Should I join Mastodon? A scientists’ guide to Twitter’s rival


Hauria d’unir-me a Mastodon? Una guia per a científiques del rival de Twitter

La plataforma de codi obert ha reunit quasi mig milió d’usuàries en menys d’una setmana – però haurien de fer el canvi les científiques? Examinem els pros i contres.

Atacat per bugs, retallada la meitat de les seves treballadores i amb un idiosincràtic nou propietari que està canviant les normes a desig, Twitter s’està transicionant d’una xarxa social d’ús obligatori a una de la qual molta gent, inclosos científics, comença a mirar amb recel.

Una pila d’altres plataformes de xarxes socials estan sorgint al seu lloc, oferint funcionalitats similars. Una de les capdavanteres és Mastodon, una alternativa de codi lliure creada pel desenvolupador de programari Eugen Rochko el 2016. Esperonat per la cobertura mediàtica positiva, s’està convertint en l’alternativa a Twitter més popular. Des del 27 d’Octubre, quasi mig milió de nous usuaris han aterrat al servei, doblant aproximadament la seva base de usuàries.

Mentre les usuàries de Twitter es pregunten si haurien de fer el salt, i quan, Nature revisa els beneficis i inconvenients per a investigadors.

Què és Mastodon i quines són les diferències amb Twitter?

Anomenat a partir de la criatura extingida amb aspecte d’elefant que caminava sobre la Terra fa més de 10.000 anys, Mastodon és una plataforma de microblogging de codi obert. La principal diferència entre Mastodon i Twitter és que mentre Twitter està controlada de forma central per una sola companyia, Mastodon és descentralitzada.

Això vol dir que individus o organitzacions poden montar un servidor (anomenat instància) i allotjar-hi usuàries. Aquests servidors sovint representen localitzacions geogràfiques o àrees d’interès. Una vegada unides a un servidor, les usuàries poden parlar entre elles en aquell servidor, o publicar a l’univers federat (o fediverse). Els missatges publicats a la majoria de servidors poden ser llegits a la comunitat més vasta de Mastodon, a no ser que la usuària no ho vulgui.

A diferència de Twitter, on les missives estan limitades a 280 caràcters, pots publicar fins a 11.000 caràcters en un sol missatge de Mastodon – conegut com a toot. Una altra diferència és com les usuàries troben contingut: les recomanacions algorítmiques de Twitter no es veuen per enlloc a Mastodon. A qui segueixes i el que comparteixen dictamina el que veus.

Què pensen de Mastodon les científiques, fins ara?

Fins al flux més recent, la comunitat de Mastodon ha estat petita i cautelosament curada – i constituïda sobretot per a aficionats amb un biaix geek. Per això, les interaccions a Mastodon es perceben una mica diferent a les de Twitter. “Mastodon és realment genial per a converses, i sembla molt més íntim” diu la Catherine Flick, que investiga en responsabilitat computacional i social a De Montfort University a Leicester, UK.

“Venir a Mastodon és una mica com anar a prendre alguna cosa després d’una conferència”, diu la Flick. “Pots parlar amb tothom; la gent entèn la acadèmia i les regles bàsiques d’una conversa acadèmica”. Ella ho compara favorablement amb Twitter, on el sentiment és que tothom l’escolta i el món l’està mirant. El Ian Brown, investigador en ciberseguretat a la Getúlio Vargas Foundation a Rio de Janerio, Brazil, pensa que un bon nombre de usuàries a Mastodon són probablement acadèmiques.

Donat que la gent es divideix en diferents servidors, Mastodon també facilita a les usuàries a parlar amb usuàries que pensen de forma semblant. “Quan vaig a Twitter, és més actuat”, diu la Flick. “A Mastodon, és un estat natural de conversa”.

Aquesta conversa arriba amb limitacions, tanmateix. Hi ha hagut tensió a Mastodon causada per les nouvingudes, moltes de les quals porten hàbits creats a Twitter. Periodistes que estan acostumats a compartir la seva feina sense interaccionar massa han estat criticats per usuàries més veteranes, i algunes d’aquestes temen que les nouvingudes forçaran una etiqueta més robusta, com és a Twitter.

Quines són les desavantatjes per a investigadors.

Una de les fortaleses de Twitter que Mastodon no està replicant tant bé és la capacitat de les usuàries de difondre el seu missatge a un públic molt variat, diu el Brown. Això és important per a les científiques que estan interessades en comunicar la seva investigació a una gran audiència no especialitzada. “Aquest és un dels efectes realment democratitzadors de Twitter i les xarxes socials en general”, comenta.

És possible esdevenir viral a Mastodon, si suficients usuàries republiquen el teu toot. Però la plataforma sencera està enfocada a conversar entre persones, més que no pas a arribar a un gran nombre de usuàries – quelcom que la comunitat acadèmica ha notat i està discutint. El ‘tweet citat’, que permet a les usuàries compartir una publicació amb un comentari afegit, no existeix a Mastodon.

Per a les investigadores, que estan acostumades a la crítica cap a la acadèmia que acostuma a tenir forma de tweets citats, Mastodon pot ser refrescant, diu el Brown. Però és també un repte demostrar que la teva investigacio té un impacte públic quan “prediques als conversos”, afegeix. “Sospito que és una qüestió de massa crítica”, diu la Flick, qui pensa que això canviarà amb el temps a mesura que més gent s’hi uneixi.

Alguna cosa més?

Hi ha altres aspectes que poden frenar les usuàries. Mastodon estableix categories per a les converses al voltant de etiquetes (hashtags) amb més freqüència que a Twitter, en part per la manca de recomanacions algorítmiques. Però no és tan òbvia la manera de reunir converses sobre un article acadèmic en particular, utilitzant la referència DOI com a etiqueta, per la manera en què la arquitectura tècnica de la plataforma funciona. (Una usuària ha avisat de la incidència i ha demanat la introducció de la funcionalitat).

Per aquest motiu, el Brown suggereix a les científiques que migren a Mastodon no precipitar-se a eliminar el seu compte de Twitter. “En tot cas, poden utilitzar els dos serveis”, diu.

doi: Should I join Mastodon? A scientists’ guide to Twitter’s rival

3 Likes