[Llibret] Part I: Conceptes bàsics

reHoli!

En relació al fil: https://agora.fedi.cat/t/fediverse14-revisio-i-ampliacio-llibret-fedi

Com ho fem, això?

La idea és escriure aquest primer apartat “Conceptes bàsics” en aquest fil i que aneu comentant què modificaríeu durant aquesta setmana (fins dissabte millor que fins diumenge per no apurar).

Són unes cinc pàgines A4 o 220 línies d’editor de text, així que quedarà una bona parrafada. No ho faig wiki perquè no veuré els canvis i prefereixo anar modificant el text en funció del que aneu dient.

Canvis genèrics

Una constant del nou text és que he canviat el concepte de “xarxes socials” pel de “mitjans socials”. A més, he tret les negretes, he canviat les cometes ’ o " per cometes «. I s’usa Fedivers enlloc de FEDIVERSE.

Canvis en aquest apartat

Aquesta primera part no ha sofert molts canvis:

  • “Lliure vs. privatiu” s’ha convertit en “Lliure vs. Obert vs. Privatiu” per diferenciar entre programari lliure i codi obert. Per això, hi ha tres nous paràgrafs al final.

  • “Descentralització vs. descentralització” també afegeix un parell de paràgrafs al final per introduir el concepte de nodes / instàncies.

  • “Principis vs. Control-Descentralització” hi ha canvis menors i una nova paràfrasi bíblica «Cadascú al seu node, i la Federació al de totes» :wink:

Som-hi, doncs!

  • Xarxa vs. Servei
  • Lliure vs. Obert vs. Privatiu
  • Descentralització vs. Centralització
  • Principis vs. Control
  • Valor vs. Preu

Xarxa vs. Servei

Segons la Viquipèdia, una xarxa social és…

una estructura social composta per individus (o organitzacions) anomenats «nodes» que estan lligats (connectats) per un o més tipus d’interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi. (…) La xarxa també pot ser usada per mesurar el capital social, que és el valor que un individu rep de la xarxa social.

En termes sociològics, doncs, una xarxa social la configuren les persones amb els seus vincles, i genera valor. Per la seva naturalesa, distingim dos tipus de xarxes socials:

  • Les analògiques, que es donen de manera orgànica i no es creen amb l’ús de tecnologies. Sovint són relacions de parentesc i amistat basades en la proximitat física.

  • Les digitals, que es creen i desenvolupen a través de programari que utilitzem a través d’Internet, la «Xarxa de xarxes». Sovint són relacions basades en interessos comuns o afinitat ideològica.

Els programes que fem servir per relacionar-nos amb altres persones, solen ser presentats en forma de servei, de plataformes que en fomenten el seu ús. Alguns són privatius i centralitzats, com Facebook o Twitter; i alguns són lliures, descentralitzats i federats, com Friendica o Pleroma.

Lliure vs. Obert vs. Privatiu

A dia d’avui (abril del 2022), els programes que executem a les nostres màquines (ordinadors, telèfons o tauletes) són creats per persones. I si no som nosaltres qui hem creat un programa és que ho ha fet algú altre.

Un programa és com qualsevol obra i té una llicència on s’especifica què podem fer o no amb aquesta obra. En el cas del programari, la seva llibertat defineix la nostra pròpia, com a usuàries d’aquella tecnologia en concret.

Si un programa té una llicència privativa, serà com una caixa negra de la que no podem veure’n el contingut. Si utilitzem programari lliure, ens assegurem poder mirar dins la caixa amb aquestes quatre llibertats fonamentals:

  1. Utilitzar el programa com vulguem

  2. Llegir-ne el codi per poder estudiar-lo i adaptar-ne versions a les
    nostres necessitats

  3. Distribuir còpies del programa a qui ho necessiti

  4. Distribuir còpies de les versions del programa a qui ho necessiti

Posem que anem a un restaurant i demanem la recepta d’un plat. Potser no ens la donen, argumentant que els podríem fer la competència muntant un restaurant també. Seria una recepta privativa perquè ens priva d’utilitzar-la, modificar-la i compartir-la.

Si anem a casa de l’àvia, segur que ens donarà la recepta, posem d’una truita de patates. I de la seva recepta, l’original, probablement en farem alguna adaptació: un dia que no tinguem patates, la podrem fer amb espàrrecs, adaptant-la així a les nostres necessitats o gustos.

A més, la nostra àvia no s’enfadarà si compartim la seva recepta amb els nostres amics. La recepta de l’àvia, doncs, és lliure perquè la podem usar, modificar i compartir, tan l’original com les modificacions. El programari lliure és sempre de codi obert però, quan
es parla de codi obert, no sempre s’està parlant de programari lliure.

Quan un programa permet estudiar-ne el codi però permet privatitzar-ne les modificacions es parla de codi obert. Perquè un programa sigui lliure, les modificacions que se’n fan també han de ser publicades.

El moviment del programari lliure va néixer als anys vuitanta, però als noranta, aquells que consideraven que tenir accés al codi font era un actiu empresarial, es van inventar el concepte de «Open Source» (codi obert). Amb els anys, fins i tot Microsoft, que sempre havia carregat contra el programari lliure, es va sumar al codi obert.

I així, el programari lliure seria un moviment social i, el codi obert, una metodologia empresarial que sovint es beneficia de les contribucions que moltes persones fan de forma altruista.

Els camins del Capital són inescrutables.

Descentralització vs. Centralització

Grans tecnològiques com les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft), a més crear i fer-nos utilitzar programari privatiu, es basen en models arquitectònics centralitzats. Tot el que aboquem en aquests serveis (imatges, converses, etc.), queda a disposició de l’empresa en qüestió que emmagatzema les nostres vides als seus servidors.

Anomenades «el petroli del segle XXI», les nostres dades són millor que el petroli perquè són infinites i més barates d’extraure. I aquestes empreses les usen per lucrar-se i acumular poder: les venen a altres empreses, fan experiments socials, vigilen a la població de forma massiva, manipulen l’opinió pública i la intenció de vot i, en general, alteren la nostra percepció del món i de nosaltres mateixes.

Una característica que tenen en comú els serveis privatius centralitzats és la unilateralitat de la seva governança ja que són serveis controlats per empreses capitalistes, on la presa de decisions no és horitzontal ni transparent. La usuària usa el servei, però les seves dades són propietat de l’empresa, amb el que la usuària acaba sent usada per
l’empresa que proporciona el servei. És per això que es parla de capitalisme cognitiu.

Als serveis de mitjans digitals centralitzats hem d’obrir un compte a cada xarxa específica per poder contactar amb les persones que són allà dins perquè les usuàries d’una xarxa privativa no es poden posar en contacte amb les usuàries d’una altra xarxa privativa: des de Twitter no pots seguir gent a Facebook ni a la inversa. Tecnològicament és possible, però aquestes empreses posen més ganes en escombrar cap a casa i guanyar diners que no pas en connectar les persones.

Per connectar les persones tenim la Fedivers, una federació de mitjans socials on les usuàries poden contactar entre elles independentment de la xarxa que facin servir. L’objectiu de la Fedi és connectar les persones a través dels nodes que hi participen, és a dir, els ordinadors que hi instal·len les eines. L’estructura de la Fedi es basa en un model descentralitzat que funciona gràcies a protocols d’interconnexió, quotes o donatius i a la bona voluntat de les seves participants: administradores, moderadores i usuàries.

A la federació tenim molts nodes de cada eina i diverses eines per a cada funció. Un programari fediversal (Peertube-vídeo, Pleroma-microblogging, Pixelfed-imatges, etc.) permet ser instal·lat en un servidor web i donar servei a una o diverses persones. Si algú diu que ha desplegat una instància de PixelFed, vol dir que ha instal·lat el programa PixelFed en un servidor i sota un domini en concret, com pixelfed.org o picto.anartist.org.

Parlem d’un node fediversal quan ens referim a una pàgina web que permet crear un compte, ja sigui per invitació, per petició o perquè els registres estan oberts. Si algú diu que s’ha registrat a un node, vol dir que ha obert un compte en algun mitjà federat.

Tot i que sovint no es fa massa diferència entre els termes instància i node, i s’usen aleatòriament, no són exactament el mateix. La instància seria des del punt de vista de l’administradora que instal·la el programa en un servidor. I el node seria des del punt de vista de la persona que es registra a l’eina fediversal i en fa ús.

Principis vs. Control

A diferència dels serveis centralitzats de les GAFAM, que són «cortijos tecnològics» que fomenten el capitalisme cognitiu a través d’algoritmes, la Fedi és un espai que permet posar en pràctica certs principis molt més en sintonia amb la sobirania tecnològica, la descentralització web i els drets humans.

Autogestió

A diferència dels serveis GAFAM, la Fedi s’organitza de forma comunitària. Els mitjans federats són desenvolupats per persones d’arreu del món, al marge de cap corporació o institució oficial. Cada node d’una comunitat que s’autogestiona les seves despeses, sovint amb les donacions de les persones que hi participen.

En tecnologies digitals, a més de proximitat física (com projectes locals o regionals basats en programari lliure), podem parlar de proximitat ideològica (el fet de crear o participar de tecnologies lliures per la seva sobirania i ètica).

Descentralització

Les usuàries dels sistemes privatius es concentren per milions als servidors d’empreses que, per seguir acumulant poder, controlen la informació que reben les seves usuàries i es lucren i experimenten amb les seves dades.

A mitjans federats, l’acumulació de poder és més difícil que es doni però, igualment, no és desitjable. I és per això que ens repartim en diferents nodes però totes estem connectades. Com diria la dita: «Cadascú al seu node, i la Federació al de totes». Les nostres dades s’emmagatzemen a cada node que fa de servidor, ningú té una còpia completa de la Fedi i ningú pretén lucrar-se amb les dades de les altres.

Interoperabilitat

Si ets a Twitter no pots contactar amb la gent de Facebook perquè els seus amos ho han decidit així. Però tècnicament, és possible. La Fedivers és un ecosistema heterogeni on hi ha diverses eines (Pleroma, Mobilizon, Peertube, etc.) que connecten entre elles, és a dir,
federen perquè comparteixen protocols que els permeten interactuar. I cada eina permet diverses comunitats que s’apleguen per regió, idioma, tema, etc.

A diferència dels serveis de mitjans publicitaris, a la Fedivers les eines i comunitats no competeixen, si no que tracten de cooperar entre elles.

Replicabilitat

A diferència de Twitter o Facebook, a mitjans federats qualsevol persona pot muntar un node d’una eina federada i crear la seva comunitat. Si t’agrada la GNU social, pots muntar-te la teva pròpia instància en un servidor, és a dir, que un ordinador executarà el servei i farà de node.

Si vols, podràs convidar a altres persones a formar part del teu node. I un cop hi participin, podran contactar amb la resta de fedizens.

Independència

De tant en tant, els serveis centralitzats cauen i les seves usuàries queden desconnectades entre si. Això, a la Fedivers no pot passar. Si un node o servidor cau, no cau tota aquella eina, i menys la Federació sencera: només cau el node en qüestió.

Podem tenir paciència i esperar que se solucioni o tenir un compte alternatiu en algun altre node de la mateixa eina o d’una altra. Algú podria desendollar Twitter però ningú pot apagar tota la Fedi.

Diversitat

A la federació tenim molts nodes de cada eina. És per això que, a l’hora d’entrar a la Fedivers podem triar per eina o per node. Si ens agrada més Pleroma que Mastodon, buscarem algun node de Pleroma disponible o muntarem el nostre propi node.

Però si tant ens fa l’eina (perquè totes estan connectades), potser podem triar per l’afinitat i confiança que ens genera un node, independentment de l’eina o programa que faci servir. Tria el node que més s’adapti al que necessites!

Confiança

Com comentàvem, a la Fedivers qualsevol persona amb els coneixements necessaris pot crear un node i gestionar-lo com vulgui. La persona que gestiona el node és coneguda com la «Administradora del node».

Als serveis de mitjans socials privatius, la relació entre l’Administradora (les accionistes de l’empresa) i les usuàries (el valor de l’empresa) és mercantil. A la Fedi, la relació la defineixen l’Administradora i les usuàries del node. L’Administradora té poder absolut sobre el node i, per tant, és recomanable que les usuàries facin l’esforç de saber qui administra el node del que participen.

Aprenentatge

Si vols participar a mitjans federats però no tens els coneixements tècnics per administrar un node, pots registrar-te a un node existent o adquirir els coneixement necessaris per aprendre a gestionar-lo. Pots aventurar-te a llegir manuals i experimentar i, si ho necessitis, demanar ajut. Trobaràs moltes persones que t’ajudaran encantades.

Si no, cada vegada hi ha més allotjament que, per una quota, no has de preocupar-te de la part tècnica però sí et permet ser l’administrador d’un node. No és barat, però és una opció addicional.

Respecte

A tots els mitjans socials, privatius o lliures, hi ha «trols» o usuàries que es dediquen a molestar-ne d’altres. Tot i així, l’ambient que es respira a mitjans privatius és més de «jungla digital», on milions de persones i «bots» (programes que a vegades es fan passar per persones) hi diuen la seva de qualsevol manera. Això es produeix perquè la polarització i la crispació augmenten la interacció (no sana) de les seves usuàries i per tant la seva monetització.

El fet de pertànyer a mitjans federats sol representar un acte de consciència digital i les persones que en formen part, solen mostrar les seves opinions de forma respectuosa. Diguem que hi ha un salt qualitatiu entre fer ús d’un servei enganyosament gratuït i ser conscient de formar part d’una comunitat autogestionada. I això, es tradueix en el
respecte que es tenen les persones en uns espais i altres.

Valor vs. Preu

Imaginem que anem a comprar verdures: si anem al supermercat, se’ns indicarà l’origen i el productor i podrem valorar si hi han posat pesticides, quin tipus de llavor fan servir, o quines condicions de treball tenen els pagesos que cultiven aquestes verdures. Si anem a una cooperativa agroecològica, ens assegurem que les verdures que consumim
són saludables, de temporada, de proximitat, i els pagesos que les cultiven, a més de tenir un sou digne i drets laborals, s’organitzen horitzontalment.

En aquest cas, el seu valor ètic és més elevat i el seu preu, també, amb el que les verdures comprades a una cooperativa segurament seran més cares i més ètiques que les que comprem al supermercat.

Per sobre del preu, podem posar-hi el valor i intentar consumir productes de proximitat. Ens farem un favor a nosaltres mateixes per la qualitat del producte que ingerim, i al nostre entorn, -tan geogràfic com humà-, ja que donarem suport a iniciatives properes, ètiques i justes.

L’acte de consumir, però, no es redueix al consum exclusivament físic, com menjar o beure. Consumim informació quan llegim alguna cosa; consumim tecnologia quan fem ús de programari.

Així que, en funció dels serveis que consumim, rebrem una perspectiva o altra d’un mateix fet. I aquesta perspectiva, influirà sobre la nostra percepció i opinió personal. Respecte al consum tecnològic, la nostra salut digital dependrà del programari que fem servir. D’alguna manera, passa una mica el mateix que amb les verdures. Si consumim programari privatiu, ens arrisquem a que porti pesticides digitals, algoritmes o «malware» (MALicious softWARE o programari maliciós). I aquest programari pot ser nociu tan per nosaltres com per les nostres amistats i familiars.

Però si consumim programari lliure, garantim salut digital tan per nosaltres com per les persones que ens envolten. A més, les tecnologies fediversals no tenen algoritmes i permeten participar-hi sense necessitat d’entregar dades personals. No hi ha un model econòmic publicitari de base, amb el que se solen fer donacions per fer sostenibles els nodes.

A més, hi ha moltes maneres de fer pinya més enllà de donacions: munta o modera un node, crea contingut, participa a xerrades i debats o organitza-les, tradueix textos o programari, ajuda a altres personetes a entendre i usar tecnologies lliures. Hi ha una pila de maneres de contribuir al moviment del programari lliure!

3 Likes

Em general em sembla molt bé el text :slight_smile: . Faig alguns comentaris:

Aquesta part pot ser bastant confusa… Si ho he entès bé, node es refereix més a la infraestructura i instància es refereix més al programari (còpia del model de codi original)?

No sé si és recargolar, però: “A la federació tenim molts nodes de cada eina i diverses eines per a cada funció”.

Cada vegada hi ha més allotjament que, per una quota, no has de preocupar-te de la part tècnica però sí et permet ser l’administrador d’un node. No és barat, però és una opció addicional.

Què et sembla si afegim: “Això es produeix perquè la polarització i la crispació augmenten la interacció (no sana) de les seves usuàries i per tant la seva monetització”. Ho dic perquè podria haver-hi perfectament una xarxa privativa que moderés correctament, però fomenten el xoc perquè els beneficia econòmicament…

2 Likes

Sí. Instància seria des del punt de vista server-admin (que instal·la el xiringu) i node, des del punt de vista de client-user (que es registra i en fa ús).

Genial! Em sembla bé matissar eines per funció.

També ho vaig pensar però no trobava que fos l’apartat per comentar-ho. Ho posem per algun lloc.

Bon input! Merciiii

1 Like