[Llibret] Part II: Sobre la Fedi

Hola de nou,

Seguint amb l’activitat d’actualització del llibret fediversal, aquesta setmana toca la segona part, “Sobre la Fedi”. I aquí els apartats:

FEDIVERSE, contracció de FEDeration unIVERSE, àlies Fedi o Fedivers. Hi
ha qui usa l’article femení, la Fedi, de federació; i hi ha qui usa
l’article en masculí, el Fedi, d’univers. Les habitants de la Fedi es
diuen «fedizens», de Fediverse i Netizens o Citizens (habitants
d’Internet o ciutadanes). I l’invent existeix des del 2008. L’aniversari
de la Fedi se celebra el 18 de maig perquè va ser el dia en que es va
fer la primera publicació.

Si bé es va començar amb eines de «microblogging», avui dia, federen eines
que fan altres funcions: vídeo, àudio, imatge, calendari, etc. Respecte
als protocols, el més usat durant molts anys va ser OStatus, que era un
estàndard web. Al 2008 apareixia un nou programari, Laconica, que poc
més tard s’anomenaria StatusNet. I el primer node que s’hi va muntar va
ser Identi.ca, que es va fer molt popular i tenia milers de comptes
registrats.

Quan al 2013 Identi.ca va decidir migrar a un altre protocol
anomenat pump.io, altres persones van prendre el relleu de StatusNet,
que poc després es convertiria en GNU social, el programari més popular
del moment. Per ajudar a l’adopció de mitjans federats, es va crear
la interfície Qvitter, molt més semblant a Twitter que la interfície que
tenia GNU social. Avui, Qvitter ja no existeix però viu encara a la
interfície d’un altre programari, Pleroma. Abans però de GNU social,
també s’havia creat diaspora* i Friendica, altres eines que apostaven
la descentralització dels mitjans socials.

Al 2016 es va començar a desenvolupar Mastodon, que en els darrers anys s’ha convertit en el programari de microblogging amb més nodes. Un èxit inqüestionable com a alternativa a Twitter de codi obert. En pocs anys, Mastodon desbancava GNU social que, durant molts anys va ser l’eina federada més coneguda. Un altre cas d’èxit destacable seria Peertube, la primera eina federada per a vídeo. En desenvolupament des del 2015, també s’ha popularitzat molt en els darrers anys.

Al gener del 2018, el World Wide Web Consortium (W3C), va validar el
protocol Activity Pub, que va desbancar OStatus com a estàndard web i,
des de llavors, han sorgit una pila més de programes federats.

Un protocol per a federar-les a totes

Així com és necessari un editor de text per escriure un document, un
node també necessita programari per poder funcionar i, a més,
interactuar amb els altres nodes existents.

Els diversos nodes de la federació no només poden comunicar amb altres
nodes del mateix programa o xarxa (de node de Pleroma a node de
Pleroma), també poden comunicar amb altres nodes d’un programa diferent
(de node de Pleroma a node de Peertube) gràcies a que comparteixen
llenguatges de comunicació anomenats protocols.

Històricament, hi ha hagut diferents programes o mitjans federats com
Friendica, diaspora* o GNU social, i no totes comunicaven entre si,
ja que cadascuna tenia les seves pròpies preferències i protocols.

Al 2015, un grup de persones que ja sabien de què anava això de la Fedi,
va posar molt d’esforç per consensuar un nou estàndard que permetés la
comunicació entre programes ben diferents: plataformes de microblogging
com Mastodon o Pleroma; de vídeo, com Peertube; de música Funkwhale;
d’imatges, com PixelFed o d’emmagatzemament i compartició d’arxius, com
Nextcloud.

Des del 2018, el protocol ActivityPub és un estàndard reconegut pel The
World Wide Web Consortium (W3C), una comunitat internacional liderada
per Tim Berners-Lee, que vetlla pel desenvolupament d’estàndards web. I
és per això que, al 2018, es va popularitzar encara més fabricar mitjans
socials federats.

Des d’un compte de Twitter o Facebook no només no podem seguir usuaris
de l’altra xarxa, tampoc podem fer comentaris d’un vídeo de Youtube o
d’una imatge d’Instagram o d’una cançó de Spotify. Però, des d’un node
federat (ja sigui de Mastodon, de Pleroma o de qualsevol altra xarxa
federada), a més de poder seguir i comunicar amb altres usuàries
federades, podem comentar un vídeo de qualsevol node de Peertube, una
imatge de qualsevol node de PixelFed, o una cançó de qualsevol node de
Funkwhale.

Un cas pràctic, i real

El compte @titi@barcelona.social participa a la Fedi des d’un node de
Pleroma (microblogging). I el compte @craftykat@diode.zone hi
participa des d’un node de Peertube (vídeo). La titi descobreix el compte
de craftykat a la línia federada i el troba interessant. Han aterrat a la Fedi i
han publicat un vídeo explicatiu en anglès sobre la Fedi que porta subtítols
en italià. Així que la titi tradueix els subtítols al català i ho comenta la publicació
de craftykat des del seu Pleroma. Agraïdes, les veïnes de craftykat afegeixen
els subtítols al vídeo. Aquí el vídeo amb els seus subtítols i comentaris federats:

Bye YouTube, Hello PeerTube
https://diode.zone/w/ooKHgZQnFkGjzbjZjRkZf7

En resum, la gràcia de la Federació és que no cal tenir un compte a cada
eina, només a les eines on vulguis crear contingut. Fas vídeos? Obre un
compte a Peertube. Crees àudios? Doncs Funkwhale o Castopod. Amb
microblogging en tens prou i només vols seguir altres comptes siguin
microblogging, vídeo o altres? Doncs participa a Pleroma, Friendica, Misskey,
Mastodon o moltes altres, el segueixes i comentes el contingut des del
teu compte fediversal.

Eines per funció

  • Microblogging

Twitter / Facebook > Pleroma, GNU social, Mastodon, Friendica,
Hubzilla, diaspora*, Social Home, Hubzilla, Misskey, etc.

  • Vídeo: Youtube > Peertube

  • Imatges: Instagram > Pixelfed

  • Àudio: Sound Cloud, Ivoox > Funkwhale, Castopod

  • Esdeveniments: Facebook Events > Mobilizon

  • Agenda compartida: Gancio

diapora* és una de les eines més antigues a l’ecosistema fediversal. És més semblant a Facebook i usa el seu propi protocol. És a dir, que a la pràctica, des d’un compte de diaspora* no podràs seguir comptes a segons quines altres eines, com comptes de vídeo a Peertube o d’imatge a Pixelfed. D’altra banda, Friendica és l’eina amb més compatibilitat, ja que tant federa amb diaspora* com amb la resta d’eines fediversals.

Qüestió d’escala i voluntats

Podem dir que, a nivell d’escalabilitat, hi ha dos corrents: el d’en
Darius, creador de Hometown (una adaptació de Mastodon) i el d’en
Gargron, creador de Mastodon, una de les eines més populars des de 2017
i que es va inspirar de GNU social.

En Darius proposa nodes d’un centenar de persones i en Gargron, nodes
amb milers de comptes. Distingeixo entre persones i comptes perquè a Can
Darius només hi entren humans: qui demana estar al seu node, rep una
sessió d’acompanyament i tot és molt «tu a tu». La corrent Darius
proposa una infraestructura a escala humana i qualitativa. En canvi, en
Gargron té una altra filosofia. Quan se li va saturar el node de
mastodon.social en una onada, enlloc de recomanar altres nodes
existents, en va muntar un altre, mastodon.online, que també acumula
milers de comptes. La corrent Gargron proposa una infraestructura
escalable i quantitativa.

A nivell de moderació, és un altre tema. En Darius no té problemes
moderant el node. Però en Gargron ha de tenir tota una cort de
moderadores per gestionar interaccions indesitjades. Un node bandera,
com és molt gran, és més visible però no assegura una bona experiència
fediversal.

I una manera de convergir els dos corrents és que està bé que hi hagi
nodes grans però poden ser de pas. Si fem quatre nodes i ens apleguem
totes allà desvirtuem l’invent de la descentralització. A més nodes, més resiliència.

Una idea per descentralitzar els nodes més grans seria convertir-los en “nodes de pas”, és a dir, que fossin un espai de recepció de nouvingudes però no un node definitiu on quedar-se. Per fer-ho, es podrien fer trobades per idioma, presencials o virtuals, on amadrinar a les nouvingudes.

En aquestes trobades es podria facilitar informació sobre les coses que ja sabem que creen confusió: els nodes i la federació, les línies de temps, els avisos de contingut, etc. Però també seria una oportunitat per informar sobre bones pràctiques com llegir i respectar els acords d’un node; presentar-se, seguir i usar etiquetes per fer-se visible; descriure les imatges, etc. I així, d’una forma molt orgànica, facilitaríem que tothom entengui la Fedi i trobi ràpidament un node que s’adapti a les seves necessitats.

És bonic pensar que la totalitat de la Fedi està distribuïda entre els
nodes que la conformen. Cap node té una còpia completa de la Fedi i, de
fet, qualsevol node només en conté una petita part, com si fos un
organisme pluricel·lular. Per tant, no hi ha cap multinacional que pugui
controlar tota la Fedi, almenys de moment. Com a molt, hi podria tenir
un node o mil, però això no impediria que qualsevol persona creés el seu
per si mateixa o per donar servei a altres.

A més, a la Fedi hi ha moltes persones que es preocupen pels drets
digitals i no es té per costum traficar amb dades com fan els mitjans
asocials publicitaris. Per això, a més de lliures i federades, diem que
són ètiques, tot i que l’ètica la posen les persones que hi participen.
En realitat, no hi ha cap impediment tècnic que impossibiliti
l’explotació de dades o posar publicitat. Són les persones que
decideixen no fer-ho. I de fet, ja fa temps que hi ha nodes comercials,
on són empreses els que els gestionen.

Onades fediversals

Cada cert temps hi ha onades de nous comptes, i algunes són més
agradables que altres. De tant en tant, Twitter suspèn el compte a alguna persona amb molts seguidors, i en alguns casos, la persona a qui li han suspès el compte, aterra a la Fedi acompanyada de desenes de seguidors. Però en general, les “onades influencer” duren poc. En un mes, ja només s’hi queda una petitíssima part de les persones que desembarquen.

En general, la majoria de persones que fugen de mitjans privatius
aterren a nodes bandera, que són nodes més visibles de cara la galeria
perquè hi ha molts comptes actius. Però sovint no és una bona
experiència. Si aterres a nodes molt grossos, com mastodon.social potser
no tindràs una bona experiència. El motiu és la quantitat d’informació
que circula per aquests nodes. Al ser molt grans, hi ha moltes
interaccions i les línies de temps, especialment la federada, que treu fum.

En un node més petit, regional o temàtic per exemple, l’experiència sol
ser més agradable. El ritme és més orgànic i permet una descoberta més
en sintonia amb la voluntat de la Federació en si mateixa: descobrir
altres personetes i compartir creacions i experiències, tot creant o
reforçant lligams socials.

Però, exceptuant les persones que ja saben de què va la Federació o
tenen coneixements tècnics, molta gent aterra a nodes bandera. I algunes
persones acaben canviant de node o muntant-se el seu. La qüestió aquí és
trobar un lloc on estiguis a gust. I si no el trobes, o tens els
coneixements per crear el teu node o pots contractar serveis que
faciliten que tinguis el teu propi espai a la Fedi.

Usurpacions i reinvencions de roda

La llicència de programari lliure més usada a la Fedi és la AGPLv3.
L’usen programes com: GNU social, diaspora*, Friendica, Pleroma,
Misskey, Mastodon, Funkwhale, Peertube, WriteFreely, Pixelfed,
Mobilizon, Plume, Lemmy, Social Home, Gancio, Home Town o Castopod.

A finals de 2021, l’ex-president dels Estats Units d’Amèrica Donald
Trump i el seu equip de comunicació van explicar al món que estaven
muntant un mitjà social propi. S’havien basat en Mastodon i no van
publicar les modificacions que havien fet al codi. Així que van rebre
una notificació legal: si no publicaven el codi en un mes, perdrien els
drets sobre el programari.

Al final, van posar a disposició el codi, però en un arxiu comprimit. I
de pas, ara s’abanderen de mitjà de codi obert que desbancarà els
gegants tecnològics.

Si Mastodon hagués tingut una llicència MIT, per exemple, en Trump no
hagués tingut l’obligació legal de publicar el codi, que és el que va
passar amb WhatsApp, que es basava en el protocol XMPP, i com és BSD,
doncs és obert però no garanteix que les modificacions que s’hi facin
continuïn sent lliures.

Un altre cas d’usurpació aparentment involuntària és la d’un youtuber
que va voler muntar el seu propi Youtube anomenat Stardeos. Algú li va
prometre fer-li un programa i li va pagar diners. Però aquest algú, en
realitat, havia clonat Peertube sense especificar que era una adaptació.
Al final, la cosa no va anar bé i el Youtuber va acabar tot emprenyat i
perdent-hi calers.

Si hagués sortit bé i hagués llançat la plataforma sense llicenciar
AGPLv3 les modificacions, Framasoft, responsable de Peertube, li hagués
pogut enviar una notificació legal, tal com va fer l’Eugen amb Mastodon
a la usurpació anterior d’en Trump.

I la conclusió és que, si se segueix llicenciant sota AGPLv3, la Fedi no
podrà ser privatitzada. Almenys no a nivell de codi.

D’altra banda, tenim en Jack (el senyor Twitter abans que arribés en Musk, diguem), que al 2019 va decidir reinventar la roda i va anunciar que el seu nou projecte BlueSky
venia per descentralitzar la web. Veurem… De moment, estudien protocols i imaginen com seria un mitja social descentralitzat mentre altres persones ja gaudim d’espais descentralitzats i federats.

Reinventar la roda sembla un esport molt humà. La pregunta és qui la vol
reinventar i per què. Sovint, són gent amb diners per fer campanyes de
màrqueting i crear o recrear tecnologies. I la seva intencionalitat, més
que la de connectar les persones sol ser per benefici personal, en
diners o influència social. Acumulació de poder al cap i a la fi.

Però sembla que els humans necessitem models, altres referències sovint
humanes que ens inspiren i ens guien. Afortunadament, molta gent no vol
ser ni famosa ni milionària. I menys aprofitar-se de les febleses
d’altri per treure’n rèdit econòmic.

Les tecnologies digitals són un bé comú del que tothom hauria de poder
gaudir. Però saber destriar el gra de la palla és realment difícil en un
context del que no es rep formació de qualitat, només pirotècnia digital
i pseudo-transformació social.

Res és perfecte

Més enllà dels avantatges tècnics que presenten les solucions federades,
volem mencionar també que:

  • Al igual que les xarxes privatives, tot allò que publiquem és públic i potser ens haurem de defensar dels trols, bots o d’addicions.

  • Hi ha nodes més precaris que d’altres i poden caure durant unes hores o tancar definitivament.

  • Tan lliures com privatius, els programes s’executen en màquines o servidors físics que consumeixen energia, amb el que també tenen cert impacte ambiental.

I per cert, que no et confonguin els titulars tendenciosos: a la Fedi
també hi ha nazis i altra gent indesitjable. Si no els veus és perquè el
teu node és un espai saludable.

Pot ser que ho sigui perquè bloqueja altres nodes, però potser que,
simplement, la gent d’aquell node interactuï amb altra bona gent, i ni
tan sols cal bloquejar res a nivell de node. Amb qui es relacionen les teves veïnes és
molt important. Com també ho és arribar a bon port. En funció del node
on aterris tindràs una experiència o una altra.

2 Likes

Arrel d’una observació de Spla, afegirem:

Al 2016 es va començar a desenvolupar Mastodon, que en els darrers anys s’ha convertit en el programari de microblogging amb més nodes. Un èxit inqüestionable com a alternativa a Twitter de codi obert. En pocs anys, Mastodon desbancava GNU social que, durant molts anys va ser l’eina federada més coneguda. Un altre cas d’èxit destacable seria Peertube, la primera eina federada per a vídeo. En desenvolupament des del 2015, també s’ha popularitzat molt en els darrers anys.

Es prega a les fedizens que contestin al fil de l’àgora per poder tenir tota la informació recollida al mateix lloc. Mercès.

4 Likes

Molt bé! Alguns petits comentaris:

Jo aniria amb compte d’incloure aquí diaspora, ja que no federa amb la majoria de serveis. Si algú tria diàspora pensant que podrà seguir a gent del peertube s’endurà una decepció…

Tenies un diagrama per això no? :slight_smile:

Ja no! :slight_smile: Bé, el fundador… jejeje

1 Like

Val, doncs podríem fer un apunt al respecte, com per exemple:

diapora* és una de les eines més antigues a l’ecosistema fediversal. És més semblant a Facebook i usa el seu propi protocol. És a dir, que a la pràctica, des d’un compte de diaspora* no podràs seguir comptes a segons quines altres eines, com comptes de vídeo a Peertube o d’imatge a Pixelfed. D’altra banda, Friendica és l’eina amb més compatibilitat, ja que tant federa amb diaspora* com amb la resta d’eines fediversals.

Sí, està aquí:

Joer, ja se’ns ha quedat desactualizat abans d’actualitzar-lo, hahaha

Val, doncs què tal: Jack (el senyor Twitter abans que arribés en Musk, diguem).

1 Like

No sé si vols mantenir-ho només amb text, però si no crec que seria interessant posar-lo (o fer una adaptació). M’agrada molt aquest diagrama de flux i el concepte que integra nodes grans “de recepció” amb una distribució posterior a nodes petits.

:ok_hand:

Text

Doncs potser es podria ampliar una mica més. Aviam proposta:

Una idea per descentralitzar els nodes més grans seria convertir-los en “nodes de pas”, és a dir, que fóssin un espai de recepció de nouvingudes però no un node definitiu on quedar-se. Per fer-ho, es podrien fer trobades per idioma, presencials o virtuals, on amadrinar a les nouvingudes.

En aquestes trobades es podria facilitar informació sobre les coses que ja sabem que creen confusió: els nodes i la federació, les línies de temps, els avisos de contingut, etc. Però també seria una oportunitat per informar sobre bones pràctiques com llegir i respectar els acords d’un node; presentar-se, seguir i usar etiquetes per fer-se visible; descriure les imatges, etc. I així, d’una forma molt orgànica, facilitaríem que tothom entengui la fedi i trobi ràpidament un node que s’adapti a les seves necessitats.

Dibus

Respecte al dibuixet, si posem aquest n’haurem de posar altres perquè si no, quedarà com estrany… Tenim més dibus, com:

També hi ha el diagrama sobre les línies de temps d’en cassolotl que l’spla va traduir al català:

1 Like

Que difícil és entendre bé la línia federada! Crec que és incorrecte al gràfic, o bé no s’entén bé. Pel que sembla, les teves amigues són les usuàries a qui segueixes. I per tant la federada seria els comptes seguits per les usuàries que tú segueixes. I en realitat no és així, no? És la xarxa coneguda pel teu node, és a dir els comptes seguits per cada un dels comptes del teu node (i aquests inclosos també a la línia).

EDIT: Si prefereixes mantenir-ho en text, em sembla bé, eh? Serà més fàcil de distribuir i tal…