I ho he trobat gràcies a una publicació fediversal de “France Numérique” que enllaça al seu blog. Trist que publicitin Linkidin i Bluskai però almenys també promocionen el Mastadon:
consiste à désirer, et tenter d’obtenir par diverses formes de comportements d’opposition, le maintien du statu quo par procrastination.
(consisteix en intentar mantenir l’status quo per procrastinació a través de diversos comportaments d’oposició).
No fer res és fer quelcom
El món és complex i tot són paradoxes: no fer res també una manera de posicionar-se. Igualment, segons tinc entès, procrastinar s’usa negativament com a sinònim d’ajornar o posposar per deixadesa. Però seria ajornar o posposar per reflexió. I no s’està fent massa, crec… Una llàstima haver desaprofitat dos anys de paralització mundial per reflexionar i actuar organitzadament.
Tipus de resistència
Sovint, la resistència és quelcom positiu… En aquest cas no ho seria perquè es resisteix a la resistència… En fi, mola molt categoritzar per analitzar i entendre millor comportaments aparentment inexplicables com que ens passem anys promocionant la Fedi i ens passi Bluskai per sobre. Té conya l’asuntu…
Doncs jo crec que no ha estat tant així! Veig molt moviment de col·lectius socials al Fedivers en els últims dos-tres mesos. Cal tenir en compte que bluesky té uns recursos a través d’inversions que no té la Fedi. Pel que podia ser, el moment és prou bo! Comparat amb altres onades…
Igual a certa forma de resistència al canvi en podríem dir “prudència”, i fins i tot, i ojalà, “principi de precaució”?
Tot i que hi ha força soroll mediàtic per tots els “hypes” tecnològics, i que en part aquest sistema neoliberal competitiu impulsa i premia adoptar les últimes novetats perquè sí (la IA ara n’és un exemple), alhora hi ha empreses molt resistents al canvi. Per exemple, em sona que la banca utilitza com a backend per a les transaccions financeres màquines i protocols informàticament prehistòrics, i hi ha moltes empreses que això de la firma electrònica i la gestió electrònica de documents els cau molt lluny…
Sí, d’acord. Però la darrera onada és més fruit de la reacció i ho trobo decepcionant perquè hi ha un potencial de discurs pràctic coherent que no se sol aplicar prèviament i és una llàstima. En fi, ja anirà posant-se tot a lloc, suposo…
Actualitzo perquè justament @ander_dapo ha fet un comentari a la Fedi en aquesta línia:
Bé, sí. Suposo que és una qüestió d’expectatives. Jo no espero que l’exercici espontani de consciència sobre les eines digitals i la comunicació sigui quelcom freqüent, malgrat hi hagi alguns exemples. Seria desitjable? Totalment! Però esperem (controlant expectatives) que aquesta reacció formi part del click…
Suposo que aquest és un d’aquells casos en què té sentit allò de «veure el got mig ple o mig buit» (a mi no m’agrada gaire la frase, però crec que en aquest cas és això mateix).
És la qüestió de sempre… Falta de coherència per part de mitjans i entitats… Però mira, mirant-ho pel cantó positiu, així l’arribada es fa més progressiva, suposo, de mica en mica van arrobant i els podem acollir com cal
Ara bé, a mi cada vegada que una BigTech d’aquestes fa un canvi i la gent no actua de forma conseqüent, em fa més por que propiciï aquesta immobilització de la que parlem i que tan perjudicial pot ser.
