Fa uns dies @kastwey@mastodon.cat, administrador de mastodon.cat (sense t) va anunciar que es tancava la instància per falta de recursos. Aquella instància es mantenia mitjançant donacions i sembla que no donen el números.
La instància té 196 usuàries mensuals actives (MAU), un total de comptes de 2203 i 73834 publicacions totals, després de poc més d’un any de vida (el compte de l’admin es va crear el 16 de Novembre de 2022).
Que trist, que entre quasi 200 usuàries actives, no es puguin reunir els diners per mantenir el node! M’explico que és per la poca consciència del cost real dels serveis (i la poca disposició a pagar per ells), gràcies a la invisibilització que causa l’ús de la publicitat, tràfic de dades i espionatge que sostenen molts serveis de forma aparentment gratuïta… És com que ens hem acostumat a no pagar per certes coses, i considerar-ho ofensiu, quasi. Recordo quan Whatsapp pre-Meta/Facebook va plantejar cobrar 1€ no sé si al mes o a l’any, i molta gent s’indignava.
En realitat això ho podríem portar a molts altres àmbits: hi ha unes distorsions molt grans pel que fa al cost real de certes coses: quant costaria un mòbil si en tot el seu procés de fabricació + gestió de residus s’apliquessin la legislació europea, que dintre del que hi ha, crec que és de lo més garantista del món? Ara que se’n parla: quant costaria realment 1kg de carn de porc (o pollastres, o vaca, o el que sigui) si les granges haguessin d’assumir el cost real de descontaminar les aigües, de tenir els animals en condicions dignes, etc.?
Si tot tingués en compte el cost real (i l’impacte real) de fabricar-lo o oferir-lo, i no externalitzés res, segur que de cop les prioritats canviarien molt (i segurament hauríem de desmaterialitzar-nos molt).
Però és clar: qui renuncia als privilegis? Quanta gent estaria realment disposada a travessar aquest camí del decreixement? Si sortís alguna formació política parlant obertament d’això, quanta gent la votaria (suposant que aconsegueixen fer arribar el seu missatge, cosa que suposo que seria molt difícil perquè els mitjans són propietat justament de qui menys vol que aquest missatge arribi)?
En fi, reflexions que em surten a partir d’això…
Totalment d’acord amb el que dius. Em peta bastant el cap que no es pugui mantenir una instància com aquella… Sortira a cèntims per cap, 1E com a molt. Una de les funcions que tenen les instàncies comunitàries com les de fedicat o anartist és trencar una mica amb la relació servei-usuària, intentant fer pujar a la superfície el cost material i humà que tenen aquests serveis i fomentant la responsabilitat que implica fer-ne ús.